Pedradas

Patxi Trapero ha escrito a la vuelta de Durango que internet es fríooooo, que internet es una seeeeecta (obviamente, en contra). Y hoy seré yo quien tomaré el testigo de nuestro Trapero.

Internet no es un medio frío. Porque hacemos amigos, por ejemplo (y no amistades virtuales, sino de carne y hueso. Uno de ellos es el antropólogo catalán Jordi Salvador Duch. Nos conocemos desde hace unos años, aunque todavía no hemos estado nunca juntos físicamente.

Esta semana Jordi será noticia porque presenta este libro titulado "Fútbol, metáfora de una gerra freda. Estudi antropólogic del Barça". El prólogo lo firma Txiki Begiristain y la presentación será el 13 de diciembre, a las 12:30 del mediodía en el mismo Nou Camp.

Teniendo en cuenta la irregular marcha de la Real, y aprovechando que Jordi es medio realista, hagamos algo de propaganda del club que mejor fútbol practica en la actualidad.

Ficha técnica

Autor: Jordi Salvador i Duch

Pròleg: Txiki Begiristain

Amb fotografies a tot color

Col·lecció: La Mirada

PV sense IVA: 18’27

PVP: 19

Enquadernació: rústica

Mides:  13’2 x 21’5 cm.

Pàgines: 408

Llengua original: català

Llengua publicació: català

ISBN: 84-8437-824-1

Reseña en catalán

El futbol ha esdevingut en les darreres dècades un espectacle total. A més d’un espectacle plàsticament bonic i d’una vàlvula d’escapament pels problemes quotidians, el futbol s’ha convertit en una expressió complexa i ambigua d’identitat col·lectiva. Juntament amb vuit o deu equips més d’arreu del món, el Barça ha traspassat els límits d’un club de futbol per esdevenir un emblema col·lectiu, que condensa i representa tot un conglomerat simbòlic, un marc que reclamava l’atenció d’una mirada antropològica. L’antropòleg Jordi Salvador s’ha submergit en la litúrgia civil dels partits del Barça i, entre molts altres fenòmens, ha comprovat que els crits de suport a l’equip, o contra l’àrbitre, tenen molts accents: catalans de tot arreu, murcians, andalusos, gallecs i, sovint, llatinoamericans, magrebins, japonesos...  Ara bé: com s’interrelaciona aquest fet amb el catalanisme inherent al club? És factible ser del Barça i no sentir una intensa pulsió antimadridista? I aquest sentiment, quina base històrica té i quina de mite? Quan Jordi Salvador analitza el que passa en un Barça-Madrid, en un Nou Camp ple de gom a gom, s’entenen molt millor algunes de les coses que hem esbossat fins aquí. Sobretot queda clar que quan es posa la pilota en joc, les conseqüències van molt més enllà del que es dirimeix sobre la gespa.