Pedradas

No sé si alguien hace caso de los análisis y artículos que Kepa Aulestia publica regularmente en La Vanguardia y Vocento. Me da que el hombre no tiene demasiado predicamento, pero bueno. El sábado me topé en la red con una entrevista concedida al diario Ara: “La independència no seria bona per a Catalunya i seria nefasta per a Euskadi” (enlace de pago).

Básicamente habla de Catalunya y de Euskal Herria (Euskadi) y traigo aquí un par de respuestas un tanto pintorescas, más la segunda que la primera:

La independencia de Cataluña sería muy costosa para los catalanes

"És que no és possible. No em refereixo a l’argumentari de Rajoy. És una societat molt diversa, i qualsevol procés d’independència obligaria a reduir, a ficar la pluralitat en un embut. Això li restaria riquesa i frescor. Des del punt de vista del desenvolupament de l’economia, dels jocs i estretors amb què haurà de funcionar l’estat del benestar, Espanya no és un llast, com s’ha volgut dir, és una oportunitat. Amb els fluxos financers equilibrats, justos, amb el sistema que s’hagi de revisar, sempre serà molt més positiva i molt més segura Espanya, o, com a mínim, menys arriscada. Els costos de muntar un estat llastarien molts anys l’economia catalana i la capacitat d’atendre els serveis."

Para solucionar lo de Cataluña, incrementar el cupo vasco

"No crec en la reforma constitucional, en el sentit màgic que se li vol donar. Els problemes no són en la lletra de la Constitució, encara que la Constitució té problemes en la lletra, eh? Penso en una reforma que integri també aquesta tensió. Per exemple, jo crec en un pacte fiscal, amb revisió de quota basca, que inclogués mesures de solidaritat, justícia i lleialtat; obligaria a revisar la quota basca. "

(...)

"Som molt conscients que estem en una situació privilegiada. No defensaré que Euskadi perdi el privilegi i l’actual sistema a canvi de res, però sí que ho faria si servís, per exemple, perquè les relacions i els vincles entre Catalunya i la resta de l’Estat s’enfortissin, i també la mateixa situació financera de Catalunya. Sens dubte. Hem de ser molt més francs del que som, la quota no pot ser tabú. No ho pot ser per als bascos, ho hem de dir clarament. "

(...)

"Antoni Castells va calcular que els avantatges d’Euskadi, a través de la quota i altres vies, eren relativament idèntics als que anualment perjudicaven en dèficit fiscal i financer Catalunya. Nosaltres tenim un avantatge i no som solidaris amb la resta. En aquest sentit, no som solidaris amb Catalunya. És la veritat. "

Esta idea me ha hecho acordarme de un artículo escrito por Enric Juliana hace año y medio: Euskadi contra Catalunya.

"En un país en el que se discute acaloradamente sobre (casi) todas las cosas, que dos de las regiones más ricas apenas no aporten esfuerzo fiscal a la caja común no es asunto de debate público. Curiosa España. He ahí uno de los grandes logros del Partido Nacionalista Vasco y de la sociedad vasca en su conjunto. Si alguien osase abrir esa discusión, si alguien lo hiciese en los términos con los que algunos políticos españoles hoy se refieren a los asuntos de Catalunya, la respuesta sería muy contundente. Veríamos a todos los partidos vascos detrás de la misma pancarta: El fuero no se toca. Jaime Mayor Oreja y Arnaldo Otegi suscribirían el mismo manifiesto."

No sé, me da que Oreja y Otegi no coincidirían ni en la hora, pero, quitando eso, os recomiendo la lectura del artículo.

Volviendo a la tesis de Aulestia, si para solucionar el problema catalán somos los vascos quienes debemos aportar más a España, ahí tiene usted una máquina de hacer independentistas vascos, señor Aulestia.

Euskal kupoa handitu Kataluniakoa konpontzeko, apunte hau euskaraz.