María escribe desde Al Hoceima. Se desespera, porque tiene una conexión a Internet cogida con alfileres (portátil y teléfono móvil: yo la convencí de que podía funcionar), y piensa que es su sistema rifeño el que falla cuando no consigue entrar en esta web, o cuando le devuelven las cartas que me envía. A ver si acaba por acostumbrarse a la idea de que nuestra tecnología local, tan europea ella, hace también lo que le da la gana. Os copio su crónica. Está llena de vida. Viene en catalán, como corresponde a una asturiana convertida en barcelonesa. La gente visitante de esta página que no esté acostumbrada a leer en catalán... tiene aquí una oportunidad de enmendarse.
Hola a tothom des d'Al Hoceima:
Avui us intentaré transmetre algunes impressions i informacions que he pogut recollir en aquests tres dies d'estada en aquestes terres, dies intensos i profitosos.
De moment he pogut visitar les zones més afectades pel zinzal (terratrèmol, en rifeny): Tamassint, Imzouren, Ait Kamra i algunes zones de Bokoyas a més de la ciutat d'Al Hoceima. En aquestes visites hem parlat amb la gent afectada del camp i dels campaments de les ciutats, amb associacions, amb alguns representants d'autoritats locals. Hem recollit, amb els companys d'aqui, queixes, pors, inquietuds i un munt de valuosa informació que ens ajuda a fer-nos una primera idea dels efectes globals a un mes i mig del primer zinzal.
El divendres la primera visita va ser a Tamassint i en concret a Izoughar, allà vàrem visitar i compartir dinar amb la família Haddouti, a la què hem fet arribar la solidaritat de tots vosaltres. Podeu imaginar l'emotivitat d'aquesta trobada i també quan tornem podreu comprovar en imatges alguns dels efectes a la zona. A Izoughar la pluja, que sempre esperen i mai arriba, semblava haver fet una aliança amb el majzen per tal de fer la guitza als seus habitants: els campaments que tothom té al voltant de les cases (o de les seves runes), eren autèntics fangars i en aquestes condicions la vida d'aquesta gent es fa molt difícil.
En general, a totes les zones rurals, al costat de les vivendes o de les seves restes, la gent ha organitzat la seva vida en tendes de campanya i "xiringuitos" de plàstic o fustes, on vàries famílies i els animals que han sobreviscut comparteixen espai. La sensació a primera vista és que són poques les cases devastades, però la realitat es ben diferent i la majoria s'han d'enderrocar ja que han patit danys que afecten totalment la seva feble estructura. La gran preocupació de la gent amb la què hem parlat és quan temps hauran de viure en aquestes condicions i si algú pensa fer alguna cosa per millorar-les, fins que es prengui una solució definitiva (???). No crec que m'equivoqui dient que la solució serà que la pròpia gent reconstruirà les cases com pugui, amb els seus propis medis, farts d'esperar la resposta de Rabat.
A les ciutats: Imzouren, Al Hoceima, Beni Bouayach.. la situació és ben diferent. Les places del centres urbans, els parcs, els zocos, els camps de futbol... qualsevol espai mínimament obert està ple de tendes de campanya. En molts casos la gent podria tornar a casa, però tenen por davant de les constants rèpliques, també hi ha d'altres que no poden tornar perquè les cases han caigut o estan molt afectades. La manca d'higiene i sanejament en aquests "campaments" és absoluta, amb la qual cosa ens temem que en poques setmanes amb la pujada de les temperatures puguin començar a presentar-se problemes sanitaris greus. Ningú , amb capacitat d'actuació ha previst res encara per evitar-ho i les autoritats locals d'Al Hoceima i d'Imzouren amb les que m'he pogut entrevistar, estan amb les mans lligades demanant l'actuació de l'administració central, sense obtenir, fins al moment, cap resposta esperançadora.
De les ciutats, el cas d'Imzouren és amb diferència el més dramàtic, no només per les pèrdues de vides humanes sinó perque la ciutat ha quedat literalment destrossada, les famoses fotos dels diaris on es veien les cases caigudes, no són res comparat amb l'espectacle dantesc que ofereixen els seus carrers. El president de la Comuna ens ha comunicat que han pogut censar, provisionalment, més de 350 cases que s'han d'enderrocar, molta gent s'ha quedat sense feina: construcció, tallers i botigues tancats, el zoco no funciona...., tothom comença a estar desbordat. Aquests problemes es donen també en altres ciutats. La gent marxa i aixó és perceptible, alguns comencen a parlar d'una nova "onada migratòria" de gent que fuig cap a altres zones del Marroc.
LA RECONSTRUCCIÓ
Dissabte va tenir lloc una reunió amb els representants de les autoritats locals i diferents ministres d'àrees implicades en la reconstrucció de la zona. En paraules de Mohamed Azerkane (membre de la Comissió del projecte Tamassint i del govern municipal d'Al Hoceima), de l'alcalde d'Imzouren i d'altres assistents, el resultat va ser absolutament decebedor. Es va parlar de grans projectes de "reconstrucció i modernització" del Rif (en la línia del discurs del rei) i es plantegen molts estudis abans de començar les actuacions. Es dóna per acabada la fase d'emergència i diuen que cal mirar al FUTUR, però no concreten cap mesura per a la veritable reconstrucció de la vida de la gent en un futur més o menys immediat. El buit entre els dos conceptes és evident, i cap rifeny, amb una mica de seny, confia en que els projectes faraònics es facin realitat. La "modernització" del Rif en la què alguns somnien és una quimera, no es pot passar de l'infern al cel, diuen els amics. A alguns ens preocupen coses tan simples com de quina forma es farà la propera collita o sembra, com aniran a buscar aigua a les fonts, com podran acostar-se al zoco.... i molts no ho podran fer perque els seus "vehicles" (mules i ases) s'han mort.
De moment aquestes son les notícies que us puc donar, cal pensar en clau rifenya si es vol aconseguir alguna cosa realista. Pel que sembla des de Rabat segueixen ignorant a aquest poble, malgrat les grans promeses, i cal continuar escoltant a la gent d'aqui que coneix el terreny si volem fer alguna cosa amb cara i ulls.
D'altra banda i per tranquilitzar-vos, cal dir que la gent, tot i la situació que tenen, comencen a refer la vida (els que poden, es clar!), els nens i nenes comencen a anar a escola, molts dormen ja a casa, la gent fa bromes, expliquen desenes d'acudits sobre el zinzal...També cal dir que l'angoixa amb la que molts de nosaltres hem viscut aquesta tragèdia des de lluny, aquí es transforma en altres sentiments més positius i sobre tot en ganes d'actuar.
Fins i tot el fet de que la terra es posi a tremolar, aquí es porta bastant bé. Com a anècdota us diré que a la meva habitació tinc una làmpara d'aquelles de llàgrimes de cristall i a la que arriba un zinzal, el seu soroll m'alerta. Ara després de no sé quantes tremolors diàries, aquest soroll em resulta bastant menys preocupant que el del despertador a les 7 del matí. No trivialitzo, t'acostumes.
Bé, comencem a treballar de nou amb el projecte Izoughar, a la tarda em reuneixo amb l'Associació de beneficiaris i en pocs dies espero poder donar-vos notícies d'aquest tema. Fins aleshores rebeu una forta abraçada de tots els amics d'aquí i gaudiu molt dels dies de vacances que s'acosten.
Fins aviat
Maria Zaloña
Javier Ortiz. Apuntes del natural (7 de abril de 2004). Subido a "Desde Jamaica" el 15 de mayo de 2017.
Comentar